Història

Un jardí amb memòria


Amb 14 hectàrees de natural, aquest espai a l’aire lliure enclavat al Baix Camp Tarragonés, entre Cambrils i Montbrió del Camp, és un dels millors exemples de la jardineria del romanticisme a Espanya. Va ser construït com a residència estival per a la família d’indians Samà, marquesos de Marianao.

Protegit com Bé d’Interès Cultural (BIC) a la categoria de Jardí Històric, Parc Samà pertany a l’Itinerari Europeu de Jardins Històrics. També forma part de l’Aliança per al Canvi Climàtic de Jardins Botànics i de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, d’aquesta forma es compromet a integrar els seus principis en el pla d’actuació del parc i involucrar-se en projectes cooperatius que contribuiran a la consecució dels ODS, Objectius de Desenvolupament Sostenible.

El conjunt arquitectònic inclou un palau, un llac amb ponts penjants i jardins concebuts en ple romanticisme, una manera veure el món on els sentiments prevalen per sobre de la raó. Els jardins romàntics es dissenyaven amb la premissa de trencar amb la rigidesa i estructuració del jardí francès i tornar a la natura, mostrant un afany moltes vegades desmesurat pel salvatge i l’exòtic.

El parc ofereix diferents espais on admirar i interactuar amb una exuberant vegetació i una col·lecció zoològica en continu creixement: Daines, paons, guacamais, faisans, ànecs, tortugues, eriçons, etc. Un espai amb diferents instal·lacions que vol servir com a font d’inspiració, aprenentatge i un lloc per a un canvi social positiu.

Coneix a fons Parc Samà, impulsat per Salvador Samà i Torrents i dissenyat per José Fontserè i Mestres, a partir de cinc dimensions:

El llegat colonial
d’un marquesat

El romanticisme d’un jardí històric

Homenatje a les aus de l’America Central

El modernisme o la lleialtat de l’art a la natura

Un jardí
amb
memòria

El llegat colonial d’un marquesat


El Parc Samà és un viatge d’anada i tornada, d’emigració i retorn. Fer les Amèriques. Tornar i deixar el llegat. Altres arbres, altres ocells, altres vestits i colors, altres arts… Aventura, cultura i riquesa.

El Parc Samà és la història del marquesat de Marianao. Samà és sinònim de família indiana, d’Amèrica, fortuna i retorn. Conservadors en política i proteccionistes als negocis, actuaren com a mecenes i impulsaren el renaixement econòmic, social i cultural de la seva ciutat d’acollida. El seu caràcter compromès es reflecteix als diferents càrrecs públics que van ocupar. Salvador Samà i Martí, primer Marquès de Marianao, fou Regidor de l’Havana i Senador del Regne a Cuba.

Salvador Samà i Torrents, promotor del Parc Samà

El seu successor al marquesat i promotor del Parc Samà, Salvador Samà i Torrents, també Marquès de Vilanova i la Geltrú i Gran d’Espanya, fou un destacat polític espanyol, membre del Partit Liberal, Diputat a Corts, Senador Vitalici, alcalde de Barcelona i membre de les Juntes organitzadores de les Exposicions de 1888 i 1929.

Salvador Samà i Torrents
Salvador Samà i Torrents

Salvador Samà i Torrents fou una persona avançada al seu temps, interessada pels moviments artístics, polítics i socials del seu entorn proper i llunyà. D’esperit obert, cosmopolita i compromès, tenia obsessió per l’estètica i pel benestar que genera la bellesa

Va recuperar el gust exòtic de la vida de les colònies dels seus avantpassats, va trobar la bellesa a l’harmonia asimètrica del romanticisme i va apostar pel modernisme català que imperava. Al seu parc es fonen aventura, viatges i peces portades de Cuba, Anglaterra, França o Xina amb anècdotes d’obstinació i perseverança, anhels per conservar la història dels seus records.

El romanticisme d’un jardí històric


Un jardí romàntic, parterres francesos, un bosc poètic i abstracte, plataners i joncs que conviuen amb glicines i buguenvíl·lea. Més de vuit-centes palmeres, màgics roures i elegants cedres i pins que voregen el llac on viuen ànecs i tortugues. Cercar la inspiració dels grans artistes… Trobar el moment de calma. Harmonia, a penes improvisada. Bosc poètic, llacs, cascades i ponts. Company d’estats d’ànim, de llibertat i rencontre. Records d’una altra època i lloc. És el romanticisme, és el jardí del Parc Samà.

Un caos elegant

La cerca de la perfecció troba el seu lloc en un caos elegant, a la pròpia harmonia de la natura. A imatge i semblança dels jardins anglesos, el Parc Samà proclama la llibertat des de la seva concepció romàntica, com si d’una creació improvisada es tractés.

Sense renunciar a traçats de composició ordenada, afrancesada, el parc és principalment romàntic i poètic, més o menús dens i salvatge, composat en una gran part per espècies obertes i amb presència d’importants espècies botàniques. Es tracta d’un jardí clarament eclèctic que combina estils que van des del renaixement italià a l’anglès, incloent en aquest darrer cas els seus tres models bàsics: el paisatgista, que passa per l’eliminació d’estàtues, edificis i altres elements, aquest seria el cas de la zona de transició que va des de l’àrea posterior del Palau al llac; el poètic que introdueix la artificialitat i els elements decoratius, el Llac, la Cascada; i l’abstracte, el Bosc.

Espècies botàniques

Exòtiques palmeres, mediterranis margallons, eucaliptus, plataners i joncs conviuen amb glicines i buguenvíl·lees Parterres exòtics on predominen palmeres i heures. Roures que es consagren a la divinitat femenina de la Terra, lledoners centenaris posseïdors de qualitats màgiques. Elegants cedres, sagrats pins i xiprers mítics envolten el seu llac, testimonis també de la seva ria i cascada en una picada d’ull romàntica cap a Àsia.

Homenatge a les aus de l’Amèrica Central


El Parc Samà es construeix en l’any 1881 coincidint amb el moviment cultural del romanticisme, una nova manera de veure el món on els sentiments prevalien per sobre de la raó. Aquest moviment també arribà a la jardineria, així els jardins romàntics es dissenyaven amb la premissa de trencar amb la rigidesa i estructuració del jardí francès i tornar a la natura, mostrant un afany moltes vegades desmesurat pel salvatge i l’exòtic.

Dins d’aquesta variable exòtica i silvestre, molts jardins de l’època contenien col·leccions d’animals (cérvols, faisans, paons …). En el cas del Parc Samà, i seguint amb la idea del fundador del parc Salvador Samà i Torrens de recrear un jardí que transportés al visitant a la Cuba colonial, el parc va albergar diferents col·leccions d’animals entre les quals van destacar les aus portades d’Amèrica Central.

El jardí d’avui vol recuperar aquesta dimensió, centrant-se en l’afició del seu fundador en el col·leccionisme de les aus ornamentals procedents del nou món, però adaptant aquest concepte al segle XXI, on el benestar de l’animal és l’absoluta prioritat. Les col·leccions animals que el Parc Samà alberga tenen vocació de servir com a aula d’educació i conservació, on el visitant pugui admirar, gaudir i comprendre de prop el meravellós món de les aus.

Protecció i benestar

El parc té vocació de ser una potent eina de conscienciació social dels problemes mediambientals, la conservació d’espècies en perill d’extinció i la investigació científica. Per això s’han habilitat sota directrius d’experts biòlegs i veterinaris alguns dels recintes existents ja des de l’època de construcció del Parc com el Pavelló dels lloros, la Faisanera i els Dormidors dels Anàtids, dotant-los d’elements que garanteixen en tot moment la salut, protecció i benestar de les espècies que alberguen.

L’Aviari Marianao, concebut per submergir el visitant en el món de les aus exòtiques, recrea la sensació d’estar a la selva tropical. El volador, construït sobre la base de l’antic recinte dels cérvols, de vuit metres d’altura, inclou vegetació i cursos d’aigua. El visitant entra i contempla en el seu hàbitat i en tota la seva esplendor vuit magnífiques espècies d’aus centreamericanes, brindant així de nou un homenatge a Salvador Samà i Torrens i al món caribeny, la màxima expressió són aquestes belles i acolorides aus.

EL MODERNISME O LA LLEIALTAT DE L’ART A LA NATURA


Modernisme i natura. La seva relació inseparable de la mà del mestre Josep Fontserè i Mestres amb la col·laboraçió d´Antoni Gaudí. Un lloc des d’on entendre la excepcionalitat de les obres d’aquest català universal. Grutes, passarel•les i bancs que evoquen roques, conquilles i branques acuradament pensades per a ser vistes com si d’un paisatge es tractés. És l’inici del modernisme i de la professió d’Antoni Gaudí, és l’arquitectura del Parc Samà.

Salvador Samà va fer construir el 1881, a Josep Fonserè i Mestres, una residència de repòs envoltada de jardins que evoquessin la perduda illa de Cuba. El Parc Samà és la fusió perfeta entre la sensibilitat del promotor i la creativitat del seu mestre d’obres.

Obra de josep fontserè i mestres

L’insigne dom Josep Fontserè i Mestres va saber traduir els anhels del Marquès de Marianao en formes i colors trobats a la pròpia natura. La seva empremta modernista es deixa veure a les seves asimetries arrodonides, els seus verds, blaus i ocres i a la seducció de les seves figures exòtiques.

Fou mestre de grans obres però també d’altres mestres. Va dirigir i construir obres com el Parc de la Ciutadella de Barcelona on va comptar amb la col•laboració d’Antoni Gaudí. El màxim representant del modernisme català va participar al Parc Samà. Aquí va treballar el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i el vidre, materials que més tard es van convertir en les seves matèries primes. Al parc va conviure amb l’art de lligar diferents estils, tal vegada provocant l’eclecticisme que va delinear el seu segell personal. Parc Samà és la fusió perfecta entre la sensibilitat i creativitat, natura, estils, art: la millor llançadora a la genialitat i al modernisme eclèctic d’Antoni Gaudí.

Un jardí amb memòria


Parc Samà és allò que ensenya i allò que amaga. A la seva visita retrocedim a la vida de les colònies, escoltem el renillar dels seus cavalls engalanats i ens agitem amb el dolor del seu hospital de campanya. Interessats assistim a les seves reunions polítiques, observem curiosos els seus experiments botànics i sorpresos l’exotisme de la seva fauna.

Conversem amb els primers turistes i ens emocionem amb els seus concerts de música clàssica. Viatges, cultura, política, esport, art i ciència. Parc Samà és un jardí amb memòria, és allò que amaga i allò que explica.

La vida del Marquès Salvador Samà i Torrents fou molt dinàmica i el parc va ser el reflex del seu compromís polític i social. Parc Samà va ser amfitrió de la visita de S. M. El Rei Alfons XIII i de la Reina Victòria Eugènia i seu de nombroses reunions i convencions polítiques. A la dècada dels anys vint, el Consell de Foment efectuà varis experiments botànics, en especial, assajos que pretenien exterminar la plaga de la mosca de la oliva.

Obsesió por l’harmonia natural

Una anècdota que il•lustra la obsessió de Salvador Samà i Torrents per l’harmonia natural del parc és que ordenava no escombrar les fulles caigudes, sinó punxar-les per a no fer malbé els camins de terra i grava, acció que sovint feia ell mateix.

La seva passió per la natura el convertí en un col•leccionista d’animals portats de diferents indrets. El jardí deu el seu nom de parc a que, degut a la seva afició, estava dotat de diferents pavellons i gàbies que albergaven faisans, lloros, llops, micos, cocodrils, una pantera i fins i tot un ós, paons reials, llames del Perú, guacamais, marabús, orenetes, cignes, estruços, periquitos i bonics aquaris completaven les espècies faunístiques del Parc Samà.

Col•lecció de cotxes de cavalls

A més de la natura, la gran passió de Salvador Samà i Torrents eren els cavalls i disposava de magnífics exemplars a les quadres del parc. La seva col•lecció de cotxes de cavalls estava considerada la millor d’Espanya doncs, a part de composar-se d’una gran varietat (tílburis, landós, cotxes coberts i de dol), la majoria eren de la prestigiosa casa Binder.

El parc obre les seves portes al públic

El seu nét i successor, Salvador Samà i Coll, heretà el caràcter i les virtuts del seu avi i fou el següent propietari del Parc. Muntava a cavall, era detallista i sociable i tenia un gust estètic innat, a més de ser una gran persona que es feia estimar per tothom. Va heretar del seu avi la passió per l’estètica i pel parc. Es pesava hores i hores al jardí, coneixia cada arbre i seia en un banc durant llargues estones per veure què podia millorar.

Era tan perfeccionista que, una vegada que va voler col•locar una estàtua grega a un parterre junt a la casa, va fer pujar al pedestal de marbre a un nen, li va posar per sobre un llençol com a túnica i el va tenir una estona movent-se d’esquerra a dreta fins que va donar amb l’angle exacte per a col•locar-la. Salvador Samà i Coll fou el primer Samà que va obrir les portes del jardí per a que la gent pogués visitar-lo i, sovint, conversava amb els turistes. Parlava alemany, anglès i francès perfectament i si estava a la veranda berenant, més d’un cop, convidava als visitants a acompanyar-lo.

Testimoni de la guerra civil

Però Parc Samà ha estat a més testimoni de la Guerra Civil. El 1936 el parc va tenir un us exclusivament militar. El palau i els jardins foren confiscats pel Comitè Antifeixista de Cambrils i el recinte va passar a convertir-se en un Centre d’Instrucció Militar per on passaren milers de soldats que després de pocs dies eren enviats a les trinxeres.

Encara pot veure’s el rètol de la cuina de la intendència i la entrada del refugi antiaeri. Es calcula que al moment més àlgid s’hi ubicaren uns 2.500 solats en barracons i tendes de campanya disseminades per tot el recinte. La secció de metralladores es va col•locar a la Torre Angulo sota el comandament del Capità Medrano.

El 1938 el Parc va acollir als soldats de la «Lleva del Biberó» que, després de rebre instrucció militar al llarg de solament tres dies, foren enviats a la línia de l’Ebre o del Segre. A finals del mateix any s’hi instal•là dins el recinte un «Hospital de Sang», un hospital de campanya pels ferits de guerra. La postguerra va portar canvis i, el que va ser una finca de caça, es va convertir en finca agrícola. S’hi plantaren olivers, vinya i avellaners. S’hi construí una bodega i una premsa on es feia vi moscatell i es venia directament. Més de vint agricultors treballaven la terra.

Festival Internacional de música clàssica de Cambrils

En aquesta nova etapa, Parc Samà va albergar les primeres edicions del Festival Internacional de Musica Clàssica de Cambrils. Salvador Samà i Coll, amant de la música, fou l’impulsor d’aquest festival junt amb Lluís Recasens, alcalde de Cambrils en aquells temps. Salvador Samà cedia el jardí per a celebrar-hi el concert, on actuaren, entre altres, José Carreras i Montserrat Caballé.

Alfonso de Fontcuberta, VII Marquès de Marianao

Alfonso de Fontcuberta, VII Marqués de Marianao, va rebre per donació de la seva mare el parc el 1981 i hi va realitzar el segon gran canvi del parc: reestructurà la finca, invertí en maquinària, plantà nous arbres com ametllers i presseguers, i va comercialitzar els productes a l’engròs. Va posar reg per degoteig a tota la finca i per tot això va rebre el premi Deu de l’Institut Agrícola de Catalunya com a finca model.

Alfonso de Fontcuberta va comprendre que el parc s’havia convertit en un centre de referència per a turistes i, després d’un viatge a Califòrnia, va copiar el model de visites a llocs amb atractiu cultural i d’oci i així es van començar les visites turístiques i la comercialització del parc a través d’agents intermediaris. En aquest sentit, podria afirmar-se que el Parc Samà fou el primer parc d’oci d’Espanya.

Coneix a la familía de Parc Samà

Espècies botànicas a parc samà

PARTERRE
D’ÀLOE
VERA

Plans
de
conservació

Creiem en el turisme sostenible i responsable
Protegim la memòria, el patrimoni i el medi ambient
Compromesos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Parc Samà està reconegut amb el Segell de Turisme Familiar
Unim esforços amb diferents iniciatives i entitats